Mesures per la creació d’entorns segurs i protectors de recreació per a la infància i adolescència en el post-confinament

La situació de confinament a causa de l’estat d’alarma per la pandèmia ha trastocat les rutines de la infància i adolescència, limitant els seus drets al joc i a l’oci i posant en evidència desigualtats ja existents com el risc de pobresa infantil o la bretxa digital.

Ara, aquestes circumstàncies excepcionals ens fan enfrontar-nos a un nou repte: preparar-nos per al postconfinament.

Per això, és imprescindible una coordinació de totes les entitats públiques per a vetllar, perquè es compleixin les condicions sanitàries i de prevenció per a evitar un nou brot; i perquè els drets de la infància i l’adolescència no es vegin amenaçats, i garanteixin el seu desenvolupament ple sense que cap infant quedi enrere.

Com fer-ho?

UNICEF, a través de la iniciativa Ciutats Amigues de la Infància, ha publicat un informe amb un ventall de mesures que permetin als governs locals oferir entorns segurs i protectors per a la recreació que promoguin el ple desenvolupament en un context de pandèmia de la COVID-19.

Què és un entorn segur per a la infància?

Un entorn segur és un espai on totes les persones que hi pertanyen (infants, joves i adults) es regeixen pel respecte als drets humans i on existeix un tracte afectiu. Amb aquesta definició, un entorn segur per a la infància ha de vetllar pels interessos específics de nens, nenes i adolescents, des d’una perspectiva de drets i tenint en compte l’interès superior de l’infant, segons va explicar el psicòleg F. Javier Romeo Biedma.

A l’hora de crear un entorn segur per a la infància hem de tenir en compte diversos aspectes.

Garantir la protecció infantil:

• Principalment en temps d’aïllament en les llars. Per als nens i nenes que ja estaven en risc d’abús, maltractament o negligència, el confinament ha pogut suposar un agreujament de la seva situació, a més d’exposar-los a altres perills derivats de l’ús de les pantalles.

Promoure la inclusió social:

• En un moment de crisi sanitària, cal posar èmfasi en els recursos que s’implementen per a lluitar contra el risc de pobresa infantil i la reducció de desigualtats, i els governs locals tenen un paper important al ser l’entorn més pròxim de la població. Tindran el desafiament d’entendre, analitzar i actuar sobre els aspectes d’exclusió social, les necessitats de la població, especialment dels nens, nenes i adolescents, les barreres per a la inclusió i el foment de la participació dels grups més vulnerables.
  L’entorn segur ha de garantir també el dret al joc, per tractar-se d’un element essencial del desenvolupament afectiu, físic, intel·lectual i social de la infància i l’adolescència, a més de ser una eina per a reduir desigualtats i fomentar la inclusió.
  En èpoques d’emergències, el joc aporta als nens i nenes una estabilitat i sentit de normalitat. No obstant això, la situació de confinament i en la seva fase de desconfinament ha augmentat el joc digital i limitat els espais de joc i intercanvi a l’aire lliure.

Comptar amb la veu dels nens i nenes:

• El dret a la participació infantil i adolescent ha de garantir-se en qualsevol circumstància i àmbit, inclosa la situació de confinament, per a això nens i nenes necessiten accés a espais per a conversar, compartir les seves emocions i vivències, sentir-se escoltats i sentir que contribueixen a través de les seves propostes a la recuperació d’aquesta crisi.

El document ofereix mesures segons els quatre nivells d’un entorn segur i protector:

físic,
emocional,
d’equip adult conscient i de participació infantil i adolescent.

En l’àmbit físic:

A partir de la pandèmia de la COVID-19 els espais han de ser dissenyats tenint en compte les necessitats de nens i nenes i requeriran, a més, mesures molt concretes que garanteixin la seguretat sanitària.
Per exemple, mesures que garanteixin el distanciament físic per a evitar nous contagis, mesures per a assegurar la neteja, la desinfecció i els hàbits higiènics.
Aquests petits canvis poden precedir a altres canvis en l’àmbit de disseny urbà i de ciutats amb enfocament d’infància.

En l’àmbit emocional:

Cal impedir que la distància física, fonamental per evitar contagis, suposi mai una distància emocional. Es pot mantenir una distància física sent càlid emocionalment.
Hem de generar espais en els quals els nens, nenes i adolescents se sentin a gust, segurs, que pertanyen i que poden parlar amb altres infants, mantenint sempre les mesures de seguretat sanitària.

Les pautes referents al nivell de l’equip d’adults conscients:

Inclouen que aquest personal tingui la capacitat, entre altres coses, per a crear vincles afectius positius des de l’afectivitat i el respecte, i per a abordar els conflictes des de la disciplina positiva.
Parlem d’adults que mantenen la connexió emocional amb els nens, nenes i adolescents i posen la seva atenció a mantenir aquesta mirada cap als seus processos emocionals i el que puguin estar vivint, ajudant-los a expressar-ho i integrar-ho.

Finalment, el nivell de la participació protagonista de nens, nenes i adolescents:

Els reconeix el seu dret a ser escoltats i opinar en els temes que els afecta tant nivell individual com col·lectiu.
El protagonisme implica ser l’actor principal de les nostres vides i és l’evidència que els nens, nenes i adolescents són subjectes de drets i, per tant, actors socials de canvi i amb iniciativa pròpia.