Observatori de la Infància 2021

Observatori de la Infància a Andorra – 2021

UNICEF Andorra  i el Centre de Recerca Sociològica han presentat, avui 30 de setembre,  les noves dades de l’Observatori de la Infància.

 A finals de l’any 2012 es va posar en marxa la recerca i recopilació de dades per elaborar uns indicadors de benestar infantil, a iniciativa del Comitè Nacional d’UNICEF i finançat per la Fundació de la Banca Privada, prenent com a referència el Sistema d’Indicadors de Benestar Infantil d’Espanya.  Aquesta proposta inicial s’ha anat modificant en informes posteriors, de manera que s’han incorporat nous indicadors mentre que altres s’han eliminat o han canviat.  Des de l’any 2016 les principals dades disponibles sobre la situació de la infància a Espanya es poden consultar a través del portal web Infància en Dades (http://www.infanciaendatos.es).

Per tal de construir aquests indicadors, des del CRES s’han recopilat les dades disponibles sobre la població infantil d’Andorra provinents de diverses fonts (dades d’organismes oficials, estadístiques de població, estadístiques d’educació, enquestes, etc.) o s’han elaborat a partir d’estudis propis. En els casos en què no s’han pogut obtenir els indicadors proposats, s’han substituït per altres dades que proporcionen informació sobre el mateix àmbit.

Actualment es disposa d’informació de 58 indicadors de benestar infantil, tot i que en alguns casos hi ha una manca d’actualització de les dades perquè no es troba disponible informació més recent. Durant aquest any s’han pogut actualitzar 26 indicadors (a banda de les dades del context demogràfic, dades escolars i de l’àmbit laboral).

Abans de començar en l’anàlisi d’alguns dels indicadors que us presenten avui, volem comentar que això és només una fotografia del moment en què s’obtenen les dades i que caldria fer-ne una lectura més acurada per poder aprofundir i conèixer amb més detall la situació d’aquests infants per a que ens orientin en quines actuacions caldria dur a terme.

Com a primer punt a destacar i malgrat que cada any es poden obtenir i/o actualitzar més indicadors, es continuen necessitant dades amb informació recent i/o que considerem importants per poder conèixer i, si cal, millorar el benestar de la infància a Andorra. No s’han pogut actualitzar dades sobre entorn familiar i social, oci i temps lliure i benestar subjectiu. Com venim repetint els darrers anys, conèixer aquesta informació permetria que la societat fos conscient de la situació en la que ens trobem i a més facilitaria als actors implicats vetllar pel benestar dels infants, la preparació d’actuacions en matèria de prevenció i sensibilització per millorar aquestes problemàtiques. Tot i això, en el costat positiu, estem satisfets perquè s’han pogut actualitzar una part dels indicadors de salut i d’educació, i la majoria d’indicadors de benestar material i d’infància vulnerable, que són els que passarem a comentar.

Entre els indicadors d’educació destaca la taxa d’idoneïtat als 12 anys que mesura el percentatge d’alumnes que accedeixen a l’educació secundària a l’edat que els pertoca; així, el curs 2019-2020 un 92,2% dels d’alumnes de 12 anys estaven matriculats a Segona Ensenyança, que és l’edat teòrica de començament d’aquests estudis. Quant als infants amb necessitats educatives especials, les dades de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell mostren que l’any 2019 un 97% dels alumnes estaven escolaritzats en centres ordinaris, mitjançant el servei de suports especialitzats als centres educatius (Progrés), mentre que el 3% restant eren alumnes que per les seves característiques eren atesos pel servei d’educació especial (EDES).

En relació amb els indicadors de salut, anualment es fa un seguiment del sobrepès i obesitat infantil mitjançant les exploracions realitzades pel Servei de Salut Escolar, que en el curs 2019-2020 van detectar un 5,7% dels alumnes de maternal mitjans, un 8,6% dels alumnes de primer de primària i 16,1% dels alumnes de sisè de primària amb sobrepès o obesitat. D’altra banda, les dades de la CONAVA (Comissió Nacional de Valoració) registren un augment dels menors d’edat reconeguts amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, que han passat de 257 infants l’any 2019 a 324 el 2020. Pel que fa a la salut mental s’han pogut obtenir dades del nombre visites al Servei de Salut Mental durant l’any 2020, amb un total de 171 primeres visites i 1.604 visites programades d’infants entre 1 i 10 anys. Com cada any també s’han actualitzat les dades de la vacunació, que és una de les mesures de salut pública més importants per a la prevenció i reducció de malalties infecciones; pel que fa a la vacunació contra la diftèria-tètanus-tos ferina (DTPa) a Andorra s’observen nivells de cobertura molt alts amb un 98,2% d’infants amb primovacunació (3 dosis de DTPa) i un 96,9% de primovacunació i booster (4 dosis de DTPa) del grup d’infants de 4 anys escolaritzats l’any 2020.

Quant als indicadors de benestar material, gràcies a la publicació de l’Estadística sobre risc de pobresa i exclusió social, s’ha actualitzat la taxa de risc de pobresa (és a dir, la població amb una despesa per sota del 60% de la mediana nacional) que l’any 2019 és del 13% de la població total (l’any 2018 era del 12,8%), un 14,7% entre els menors de 16 anys (per un 13,3% l’any 2018) i un 24,4% en el cas de les llars monoparentals formades per un adult amb infants dependents (per un 25,7% l’any 2018). Igualment les llars monoparentals són les més afectades per la privació material severa (població que viu en llars amb una sèrie de privacions per manca de recursos), que l’any 2019 afecta a un 5,7% del total de les llars i a un 17,4% de les llars monoparentals.[1] Entre les privacions que inclou aquest indicador destaca que el 34,6% de la població declara no poder fer front a una despesa imprevista de 950€ (aquest percentatge era del 40,7% l’any 2018), un 58,4% en el cas de les llars monoparentals (un 71,6% l’any 2018) i un 29,3% entre les llars amb dos adults o més amb infants dependents (un 37,5% l’any 2018). També s’observa que l’any 2019 el 30,8% de les llars monoparentals no es poden permetre pagar una setmana de vacances a l’any fora de casa (per un 27,2% l’any 2018). Pel que fa a l’índex AROPE (que combina el risc de pobresa, la privació material severa o les llars amb baixa intensitat laboral), l’any 2019 un 17,5% del total de població es troba en risc de pobresa o exclusió social (per un 15,7% del total de la població de l’any 2018 i un 14% entre els menors de 18 anys).

Pel que fa a l’impacte de la situació creada per la COVID-19, encara no hi ha dades disponibles publicades pel servei d’Estadística, però si que a l’Observatori del CRES es pot apreciar que quasi un 34% de les llars amb menors a càrrec declaren que la seva situació econòmica ha empitjorat des del començament de la pandèmia.

Pel que fa a les dades sobre infància vulnerable, les dades disponibles a Andorra sobre aquest tipus de maltractament són les víctimes registrades per la policia, és a dir els casos que han estat denunciats. El nombre de menors de 0 a 17 anys víctimes de violència domèstica identificats per la policia l’any 2020 va ser de 18 casos, que representen una taxa de 14 casos per cada 10.000 nens/es d’aquesta edat.  Des del Servei de Policia, l’any 2020 també es van registrar 18 menors d’edat víctimes de delictes contra la llibertat sexual i 10 menors entre 11 i 16 anys víctimes de violència física o psíquica en l’àmbit escolar (amb  una taxa de gairebé 20 casos per cada 10.000 infants d’aquesta edat).

I per acabar l’anàlisi d’indicadors, fem un resum sobre els que s’han  afegit per analitzar la repercussió de la situació creada per la COVID-19 durant el  període de confinament i post-confinament.

Les dades que s’han obtingut en diferents moments durant la pandèmia amb diferents tipus d’enquestes, mostren que, segons els progenitors, els aspectes que més han afectat negativament els seus fills/es durant aquest període han estat sobretot els relacionats amb l’activitat física i el benestar psicològic o estat d’ànim.

Les recomanacions principals que volem fer arribar en aquesta edició  són, primer, la necessitat i el compromís de facilitar dades de tots els indicadors que s’inclouen en l’Observatori i el més actualitzades possible, segon, reforçar l’atenció a les famílies monoparentals que són les llars que presenten un major percentatge de risc de pobresa (24,4%). Per tant, és en aquestes llars on els infants poden patir més les conseqüències derivades d’uns ingressos insuficients i tercer, la importància de seguir treballant en el desenvolupament total del Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència per a garantir l’efectivitat real dels principis i drets reconeguts a qualsevol infant i adolescent d’acord amb la legislació nacional i internacional.

Per acabar i analitzant la repercussió de la situació creada per la COVID-19, recomanem reforçar l’atenció a la salut mental dels infants i adolescents que s’ha vist perjudicada en aquesta situació d’emergència viscuda, incloure la perspectiva d’infància a l’hora de prendre decisions, especialment en temps de crisi o emergència, i recordem que els infants i joves són agents de canvi positius i els hem de tenir en compte i treballar amb ells per a curt i llarg termini construir un futur millor.

A continuació,  s’inclou un resum de tots els indicadors disponibles i infografia de les dades més rellevants

L’informe complet sobre els Indicadors de l’Observatori de la Infància – 2021 es pot consultar al nostre web fent clic aquí i les infografies aquí.