Presentem l’Observatori de la Infància – 2020

“Per millorar alguna cosa, primer cal mesurar-la”

Nous indicadors sobre el benestar infantil a Andorra

 UNICEF Andorra  i el Centre de Recerca Sociològica tenen el plaer de presentar noves dades de l’Observatori de la Infància.

Com ja es va explicar en la presentació de l’ Observatori de la Infància el maig de 2013, un dels objectius d’aquesta web és donar visibilitat a la situació dels nens i les nenes en el context andorrà i, d’aquesta manera, també fer un incís en el debat sobre la manca de dades sobre el col·lectiu infantil. Un dels seus objectius és  augmentar el coneixement de la situació de la infància entre les institucions i persones amb capacitat de decidir sobre la vida dels nens que viuen a Andorra.

Actualment es disposa d’informació de 58 indicadors de benestar infantil i aquest any s’han pogut actualitzar 34 indicadors , tot i que en alguns casos hi ha una manca d’actualització de les dades perquè no es troba disponible informació més recent. Aprofitem per agrair al Ministeri de Finances, al d’Educació i Ensenyament Superior, al de Salut, al d’Afers Socials, Justícia i Interior, al Cos de Policia d’Andorra, al Departament d’Estadística  i a totes les altres fonts, les dades que ens han subministrat per poder dur a terme aquesta recopilació d’indicadors de benestar infantil.

Degut a la situació excepcional provocada per la pandèmia del COVid-19, en aquesta edició s’ha cregut interessant complementar l’Observatori amb una sèrie d’indicadors nous amb l’objectiu de conèixer com ha estat el seguiment del curs durant el mesos posteriors al tancament dels centres escolars i els seus efectes,  com s’ha vist afectada la situació socio-econòmica de les families o quines consequüències ha tingut el confinament en la salut mental dels infants.

Abans de començar en l’anàlisi d’alguns dels indicadors que us presenten avui, volem comentar que això és només una fotografia del moment en el que s’obtenen les dades i que caldria fer-ne una lectura més acurada per poder aprofundir i conèixer amb més detall la situació d’aquests infants per a que ens orientin en quines actuacions caldria dur a terme.

Com a primer punt a destacar i malgrat que cada any es poden obtenir i/o actualitzar més indicadors, es continuen necessitant dades amb informació recent i/o que considerem importants per poder conèixer i, si cal, millorar el benestar de la infància a Andorra. No s’han pogut actualitzar les dades sobre salut i seguretat i estils de vida, per exemple. Com venim repetint els darrers anys, conèixer aquesta informació permetria que la societat fos conscient de la situació en la que ens trobem i a més facilitaria als actors implicats en vetllar pel benestar dels infants la preparació d’actuacions en matèria de prevenció i sensibilització per millorar aquestes problemàtiques. Tot i això, en el costat positiu, estem satisfets perquè s’han pogut actualitzar la gran majoria d’indicadors de benestar material, d’infància vulnerable i de benestar subjectiu que són els que passarem a comentar.

UNICEF/UN041400/Pirozzi

En quant als indicadors de benestar material , i gràcies a la publicació de l’Estadística sobre risc de pobresa i exclusió social, poden tenir dades noves per primera vegada com que l’any 2018, el 14% de la població estava en risc de pobresa o exclusió social, que l’11,9% de la població menor de 18 anys estava en risc de pobresa (despesa per sota del 60% de la mediana nacional) o que el 4,2% de la població menor de 18 anys es trobava en situació de privació material severa. També destacar que el 40,7% de la població declara no poder fer front a una despesa imprevista de 950€, un 71,6% en el cas de les llars formades per un adult i infants dependents (llars monoparentals), i un 37,5% de les llars amb dos adults o més amb infants dependents. El 27,2% de les llars amb un adult amb nens/es dependents no es poden permetre pagar una setmana de vacances a l’any fora de casa i el 14,5% de les llars amb dos adults o més amb infants dependents. Per primer cop es pot presentar l’índex AROPE (que combina el risc de pobresa, la privació material severa o les llars amb baixa intensitat laboral). A Andorra aquest índex és del 15,7% del total de població i del 14% de les menors de 18 anys.

Pel que fa a les dades sobre infància vulnerable el nombre de menors de 0 a 17 anys víctimes de violència en l’àmbit familiar identificats per la policia l’any 2019 va ser de 19 casos, que representen una taxa de 14 casos per cada 10.000 nens/es d’aquesta edat (l’any 2018 es van registrar 14 casos, 16 casos el 2017, 8 casos l’any 2016). Pel que fa als menors víctimes de delictes contra la llibertat sexual, l’any 2019 es van denunciar 18 casos a la policia, amb una taxa de prop de 14 casos per cada 10.000 menors (12 casos l’any 2018, 7 casos l’any 2017, 10 casos l’any 2016). Segons les dades recollides en l’enquesta de convivència escolar d’Andorra durant el curs 2018-2019, el 24% de nens/es de 12 a 16 anys declaren haver estat colpejats, patejats o empesos a l’escola/institut alguna vegada durant el curs. Tots aquests casos no es poden considerar pròpiament com assetjament, sinó fruit de situacions conflictives en les interaccions entre alumnes. Uns altres indicadors més relacionats amb l’assetjament serien l’Indicador global d’accions negatives intencionades, un 3,3% dels alumnes de segona ensenyança consideren que sovint s’han ficat amb ells amb la intenció de molestar-los, i l’Indicador global de maltractaments percebuts, dins dels que consideren que s’han ficat sovint, un 2,7% dels alumnes de segona ensenyança consideren que els ha dolgut molt o bastant aquestes accions. Aquestes dades es poden complementar amb els casos de violència en l’àmbit escolar identificats per la policia, ja que només una part dels casos que experimenten aquestes situacions s’acaben denunciant. L’any 2019, segons les dades de la policia, hi va haver 31 menors entre 11 i 16 anys, víctimes de violència física o psíquica en l’àmbit escolar, que representen una taxa de 62 casos per cada 10.000 infants d’aquesta edat (8 menors l’any 2018, 13 menors l’any 2017, 19 menors l’any 2016).

UNICEF/UN041343/Pirozzi

Aquest any també s’han pogut actualitzar les dades sobre benestar subjectiu.Cada cop es dóna més importància a la necessitat d’escoltar directament la veu dels infants, i s’utilitzen indicadors sobre la seva percepció de la realitat o la seva opinió respecte al seu benestar i la manera de com es satisfan les seves necessitats. Un indicador important és la valoració del moment actual de la seva vida. El 75% dels menors entre 12 i 16 anys enquestats l’any 2019  valoraven el moment actual de la seva vida amb puntuacions entre 7 i 10, és a dir positivament, i un 8% amb puntuacions entre 0 i 4 (valoracions més negatives). La puntuació mitjana és de 7,4. El 88,5% dels infants  de 12 a 16 anys diuen que el seu estat de salut és bo o excel·lent i el 73% dels adolescents de 12 a 16 anys senten que els seus professors/es es preocupen per ell/a com a persona. En general, la major part dels infants d’Andorra tenen una bona percepció de la seva situació,  de la seva salut o de la relació amb els amics, companys i professors.

I per acabar l’analisi d’indicadors, fem un resum sobre els que s’han  afegit per analitzar la repercussió de la situació creada per la COVID-19 durant el  període de confinament.

En referència al seguiment del curs escolar durant el confinament la majoria dels alumnes i dels progenitors consideren que als alumnes els ha resultat fàcil o molt fàcil seguir els estudis des de casa (un 63% dels alumnes i un 55% dels pares). També la majoria dels docents (59%) consideren que els alumnes s’han adaptat bé al seguiment de les classes en línia. Però cal tenir en compte que per a una part important dels alumnes ha estat difícil seguir el curs des de casa.

En relació amb la valoració de la situació econòmica personal dels enquestats en els darrers mesos, des del començament de la pandèmia, un 66,5% consideren que està igual, un 30% diuen que ha empitjorat i un 3% que ha millorat. Entre les persones que conviuen amb menors de 18 anys, un 37% (que ve a ser una de cada 3 famílies) afirma que la seva situació econòmica ha empitjorat, per un 27% (o una de cada 5) dels que no viuen amb menors de 18 anys. Els enquestats amb menors de 18 anys a la seva llar i que han dit que la seva situació econòmica ha empitjorat, ho diuen sobretot perquè tenen menys ingressos (24%), perquè estan o han estat en un ERTO (15%) o perquè s’han quedat sense feina en el moment del confinament o posteriorment (13%).

UNICEF/UNI355637

En quant a la conciliació familiar, la meitat dels pares que treballaven durant el confinament diuen que han tingut algun problema per conciliar la seva feina amb l’atenció als fills pel fet que no han anat a l’escola, per un 48% que diuen que no han tingut cap problema de conciliació. Dos de cada 3 dels enquestat que han fet teletreball han tingut problemes per conciliar la seva feina amb l’atenció als fills (67%).

Pel que fa al  benestar subjectiu, un 59% dels alumnes diuen que s’han sentit bé o molt bé durant el confinament, un 32% regular i un 7% malament o molt malament. El que han sentit que els alumnes amb més freqüència durant el confinament és avorriment (un 35% sovint i un 14,5% sempre) i estrès (un 23% sovint i un 12,5% sempre), seguit de l’esgotament o fatiga (un 19% sovint i un 8% sempre), la tristesa o baix estat d’ànim (un 18% sovint i un 4% sempre) o l’angoixa (un 17% sovint i un 5% sempre). Amb menys freqüència diuen que han sentit por (un 7% sovint i un 2% sempre).

Les recomanacions principals que volem fer arribar en aquesta edició  són, primer, la necessitat i el compromís de facilitar dades de tots els indicadors que s’inclouen en l’Observatori i el més actualitzades possible, segon, reforçar l’atenció a les famílies monoparentals que són les llars que presenten un major percentatge de risc de pobresa (25,7%). Per tant, és en aquestes llars on els infants poden patir més les conseqüències derivades d’uns ingressos insuficients i tercer, la importancia de seguir treballant en el desenvolupament total del Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència per a garantir l’efectivitat real dels principis i drets reconeguts a qualsevol infant i adolescent d’acord amb la legislació nacional i internacional.

Per acabar i analitzant la repercussió de la situació creada per la COVID-19 durant el  període de confinament, recomanem reforçar l’atenció a la salut mental dels infants i adolescents que s’ha vist perjudicada en aquesta situació d’emergència viscuda, incloure la perspectiva d’infància a l’hora de prendre decisions, especialment en temps de crisi o emergència, i recordem que els infants i joves són agents de canvi positius i els hem de tenir en compte i treballar amb ells per a curt i llarg termini construir un futur millor.

Podeu consultar aquí, el resum de tots els indicadors disponibles.

L’informe complet sobre els Indicadors de l’Observatori de la Infància – 2020 es pot consultar al nostre web fent clic aquí.