SETMANA DE LA INFÀNCIA 2023 i DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT MENTAL amb RTVA. Del 9 al 13 d’octubre

SETMANA DE LA INFÀNCIA 2023 i DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT MENTAL amb RTVA.

Del 9 al 13 d’octubre

Educació afectivo-sexual i conductes de risc en línia.

Andorra la Vella, 9 d’octubre del 2023

Els nens, nenes i adolescents troben obstacles per a l’accés a una atenció especialitzada a la seva salut mental quan ho necessiten, i no comptem amb els recursos suficients en l’àmbit comunitari (familiar i educatiu) de prevenció i acompanyament psicosocial, en un context d’empitjorament dels factors de risc a causa de la pandèmia i del predomini d’actituds d’estigmatització a escala social.

• 9 milions d’adolescents de 10 a 19 anys a Europa viuen amb un trastorn mental.
• A Andorra, el 17,4% dels adolescents presenten símptomes greus o moderadament greus compatibles amb una depressió.
• A Europa, el suïcidi és la segona causa de mort entre els adolescents de 15 a 19 anys. Lamentablement, gairebé 1.200 infants i adolescents de 10 a 19 anys es lleven la vida cada any, és a dir, es calcula que es perden tres vides al dia per suïcidi a Europa.
• La taxa d’ideació suïcida entre els adolescents andorrans és del 11,6%.

En l’edició del 2023 de la Setmana de la Infància d’UNICEF Andorra i RTVA el tema escollit ha estat l’ Educació afectivo-sexual i conductes de risc en línia.

Segons l’estudi d’Unicef Andorra “Impacte de la tecnologia en l’adolescència. Relacions, riscos i oportunitats” del 2022:

• El 90,3% dels adolescents disposen de telèfon mòbil amb connexió a Internet, dispositiu al qual accedeixen als 10,57 anys de mitjana.
• El 88,8% dels estudiants de 1r cicle de segona ensenyança ja tenen el seu propi smartphone.
• El 91,3% es connecta a Internet diàriament.
• El 32,7% passa més de 5 hores diàries connectat a Internet un dia qualsevol de la setmana, xifra que augmenta al 48,1% durant el cap de setmana.
• Més de la meitat (56,6%) reconeix que s’emporta el mòbil a l’habitació durant la nit.
• El 17,5% es connecta a partir de la mitjanit Cada dia/Quasi cada dia i un 29,1% addicional alguna vegada a la setmana.

Diferents informes internacionals han cridat reiteradament l’atenció sobre algunes conductes a la Xarxa que poden implicar riscos importants en diferents àmbits. Alguns exemples són el sèxting, la sextorsió, la ciberseducció de menors, el ciberassetjament, l’accés a continguts pornogràfics o el contacte amb persones desconegudes en línia.

• S’han detectat conductes de sèxting amb taxes significatives: el 12,3% manifesta haver enviat fotos o vídeos personals de contingut eròtic o sexual (sèxting actiu) i quasi el triple (el 35,6%) manifesta haver-ne rebut (sèxting passiu).

• Malgrat que el sèxting el practiquen ambdós gèneres, les pressions les pateixen majoritàriament elles. En el segon cicle de segona ensenyança, les taxes de sèxting es dupliquen.

El que fa referència al contacte amb desconeguts, grooming i pornografia en línia

• El 66,1% ha acceptat alguna vegada a la vida un desconegut en una xarxa social i el 29,8% ha arribat a quedar en persona amb gent que ha conegut exclusivament a través de la Xarxa.

• El 15,4% afirma que ha rebut una proposta sexual per part d’un adult a Internet.

• Quasi la meitat (47,5%) ha accedit a webs de continguts pornogràfics.

Les noies són objecte de propostes sexuals per part d’adults molt més sovint que els nois, mentre que el consum de pornografia en línia es duplica entre els nois. El trànsit a la segona etapa de segona ensenyança fa que es disparin totes les pràctiques de risc.

Si bé no és possible establir una relació causa-efecte, els nivells de benestar emocional, integració social i satisfacció amb la vida són inferiors entres els adolescents que fan un ús problemàtic d’Internet. La taxa de depressió és més del doble.

Que ens agradaria?

COMPROMÍS

1. Invertir en el suport a la salut mental.

La salut mental està lamentablement infra finançada: Molts governs no destinen suficients fons a la salut mental, i les assignacions de l’ajuda internacional al desenvolupament són escasses.

2. Enfocaments globals i comunitaris.

Inclouen l’ampliació del treball social basat en la comunitat; escoles informades sobre la resposta al trauma, equipades amb mentors i psicòlegs especialitzats en infància i adolescència quan sigui pertinent; enfocaments no institucionals dels serveis de salut mental que prioritzen l’accés a l’atenció  psiquiàtrica i psicològica de qualitat; i intervencions primerenques per a fer costat a les famílies i als joves que lluiten contra l’addicció i la violència.

COMUNICAR

3. Trencar el silenci, acabar amb l’estigma.

Les idees errònies sobre la salut mental alimenten l’estigma i la discriminació, i impedeixen que els infants i els joves busquin suport i participin plenament en les seves famílies, escoles i comunitats.

Un missatge senzill: No sols està bé parlar de la salut mental, sinó que és essencial.

4. Garantir que els joves tinguin veu i vot.

Els infants i els joves alçant la veu i comparteixen les seves preocupacions sobre la seva salut mental i el seu benestar.

ACTUAR

5. Fer costat a les famílies, els pares i els cuidadors.

Els governs nacionals haurien de defensar la promoció de programes de suport a la criança -que ensenyin a criar als fills de manera positiva i a cuidar d’ells- i donar suport al benestar i la salut mental dels cuidadors.

6. Garantir que les escoles donin suport a la salut mental.

S’ hauria de promoure programes destinats a fomentar la conscienciació sobre la salut mental i les capacitats d’afrontament emocional dels adolescents a les escoles, integrant els serveis d’assessorament en salut mental, formant als professors i al personal, creant espais segurs perquè  els infants parlin i construeixin la seva resiliència, i prevenint les autolesions i els suïcidis.

7. Prevenir el suïcidi.

Els programes regionals i nacionals de prevenció del suïcidi poden exercir un paper important. S’ha d’invertir i establir prioritats, proporcionant orientació i intercanviant les millors pràctiques, com la identificació dels infants i adolescents en risc; la restricció de l’accés als mitjans de suïcidi; la formació especialitzada de professors, pares i treballadors de la salut; el foment de la informació responsable en els mitjans de comunicació ; i identificar i eliminar els continguts nocius en les xarxes socials.

Les escoles han de ser un aliat crucial en la prevenció del suïcidi, ajudant a identificar als infants en risc i proporcionant suport.

8. Reforçar i equipar els múltiples sistemes i professionals per a fer front als complexos desafiaments.

Per a acostar els serveis de salut mental als qui actualment no poden accedir a ells, és necessari que els serveis es prestin no sols a través dels sistemes de salut, sinó en un ampli ventall de sectors i plataformes de prestació diferents, com l’educació, la protecció social i l’atenció comunitària. Els grups desfavorits requereixen una atenció dedicada i programes específics per a garantir que els serveis satisfacin les seves necessitats.

9. Millorar les dades, la recerca i les evidències.

La falta de dades i evidències fa que els infants amb problemes de salut mental siguin invisibles, la qual cosa suposa un gran obstacle per al desenvolupament i la planificació de polítiques. És necessari que els governs nacionals inverteixin més en la recerca sobre els infants i els adolescents, que ha de ser transculturalment aplicable, adaptable a les realitats locals i capaç de captar diverses experiències i realitats.

També és necessari un esforç decidit per a fer un seguiment rutinari de la salut mental, desenvolupant un conjunt consensuat d’indicadors bàsics sobre la salut mental dels infants, els adolescents i els cuidadors.

Per obtenir més informació :

Mercè Miguel (Comunicació: t. 885 001 o 617 040)

 GLOSSARI

Ciberseducció de menors o grooming

Nova forma de pederàstia vinculada a Internet i a les xarxes socials. Es pot definir com una sèrie de pràctiques portades a terme per persones adultes a Internet per guanyar-se la confiança de menors, fingint empatia i adaptant-se al seu llenguatge, amb finalitats sexuals. El cas més comú consisteix a crear un perfil fals en una xarxa social, una aplicació o un videojoc, fent-se passar per menors, amb la intenció de guanyar-se en poc temps la seva confiança i tenir-hi un contacte sexual. Aquesta pràctica constitueix un nou tipus delictiu, recollit a l’article 183 del Codi Penal espanyol. Els estudis insisteixen en el fet que prop de la meitat dels menors reconeixen haver acceptat alguna vegada en una xarxa social persones que realment no coneixien de res, i en molts casos han arribat a tenir una cita físicament amb aquestes persones.

Sèxting

Pràctica cada vegada més generalitzada (especialment entre adolescents), que consisteix a enviar per mitjans digitals continguts personals de caràcter eròtic o sexual (fotografies o vídeos produïts pel mateix remitent). Se sol distingir entre sèxting actiu (la persona envia el vídeo o la imatge de si mateixa) i sèxting passiu (és ella qui el rep). Tot i que no s’han de considerar pràctiques necessàriament negatives, poden arribar a ser motiu de conflicte quan els continguts són reenviats a tercers sense consentiment, cosa que pot donar lloc inclús a un nou tipus de delicte (art. 197 del Codi Penal espanyol). A més, pot ser a la base de pressions, intents de xantatge o sextorsió i fins i tot de ciberassetjament.

Sextorsió

Consisteix a amenaçar una persona amb difondre material eròtic o sexual (imatges o vídeos seus habitualment compartits mitjançant sèxting), amb l’objectiu d’aconseguir beneficis, en general de tipus econòmic o sexual. Sol portar implícites conseqüències severes per a les víctimes de tipus emocional, no sempre fàcils de detectar.

Bibliografia i Web grafia

“Observatori de la Infància 2022” Unicef Andorra

“Estat Mundial de la Infància 2021. En mi mente”  Unicef.

“Impacte de la tecnologia en l’adolescència. Relacions, riscos i oportunitats” Un estudi comprensiu i inclusiu per a l’ús saludable de les TRIC, 2022, Unicef Andorra

Setmana Europea de la Salut Mental 2022